Cas típic 382: Noi coneix noia, dolents maten algú estimat per noia/noi, noi decideix venjar-se, noi no pot compaginar vida amorosa amb vida social

A qui no li ha passat mai que, un cop conegut l'amor de la seva vida (o de la peli, ja que a cada nova entrega, nova mossa, que no morsa) es troba que uns dolents venen a transformar una bonica història d'amor en una d'acció, venjança i 5000 plans d'efectes especials (mitja peli en que actuen davant una pantalla blava, quin conyàs).
Doncs bé, un cop apareguts els dolents (amb un bon fons, normalment tenen aquests més història que el soso del protagonista, que normalment és bastant gilipolles) només li queda al prota enfudar-se el supertraje i treure pit, com en la foto. Durant la resta de minuts en que no es dedica a hostiar la gent, es dedica a rallar-se sobre si pot compaginar la seva vida social (fer el bé, o en el seu defecte evitar que uns dolents honrats es guanyin la vida) amb la seva vida personal (intentar tenir una relació estable amb la noia). La moraleja és(en català moraleja): la vida de superheroi no és fàcil, ni ells poden amb les ties, que sempre volen més ("així que és més important salvar el món que la nostra cita", o "n'estic farta que sempre posis els teus compromisos de superheroi per sobre de mi, em vas dir que em dedicaries més temps").
A vegades queda el plantejament moral de saber si el noi actua moralment bé (com el cas de la foto, és bo o és dolent? mireu quin somriure...) però després de repartir una mica d'estopa ja ens oblidem d'aquestes coses intrascendents. Com diria el tiet del Espiderman: "un gran poder conlleva una gran responsabilidad" (el tio té collons, li diu això a un nano que encara està estudiant a l'institut i és menja els mocs pensant en la veïna, jo crec que el tiet és cruel, li diu per riure's del Peter, per tant, en el fons es mereix morir). Normalment queda el dubte de: si aquest tio té poders, perquè no es dedica a jugar a la NBA, al Barça o a guanyar la superbowl ell tot solet any rere any? Perquè no ho fa tot alhora? Amb la pasta que guanyaria segur que podria fer molt de bé sense destruir mitja ciutat. O almenys (i potser és el més important) es podria pagar algunes noies què, podent oferir similar afecte, tindrien la boca tancada i no tocarien els collons. Vamonos átomos!