Bret Easton Ellis

Interessant entrevista a "El País":

"...siempre se escribe sobre uno mismo (...)
uno se expresa con mucha mas libertad
y veracidad por medio de la ficción
que cuando escribe en un blog o en un diario."

Camarles Park Aventura

Un centenar d'oliveres, una desena d'ametllers, a cinc km de la platja.

La Revolució al Madrid

Després de 3 temporades fent el pena per totes les competicions, Florentino ha descobert la clau del Barça: l'esperit. No un esperit guanyador, ni competitiu, sinó solidari. I aquest plus de solidaritat, companyerisme i compromís social que marca la difernència té un nom: Oleguer Presas.
Per això, seguint l'exemple del Barça, Flo ha buscat la manera de compaginar uns alts salaris amb l'esperit revolucionari. Ha començat afiliant tot l'equip a un sindicat comunista, així que en breu, quan Raúl o Ronaldo marquin un gol, ho celebraran amb el puny en alt, cantant la Internacional.
Després de la política de Pavones y Zidanes, ve la de Marxistas y Robinhos.
Funcionarà¿?

El PINGU era com el Tinky Winky?

Tot i que a alguns els sorprengui, el regne animal també té els seus Boris Izaguirre, Alejandro Amenabar, Tom Cruise...

Així ho explica El Mundo. El subtítol ja ho diu tot: Durant un any han ignorat a les quatre (pingüines) sueques que havien introduit per tornar-los heteros!

Els de la COPE ja s'han quedat sense l'argumentillo de que això és antinatural... a menjar merda!

Dos frases interessants de l'artícle:
-el comentari de la foto: "Dos hembras pasean frente a una pareja de machos, que permanece acurrucada dentro de una caseta" (ja s'exhibeixen ja les pingüines, però no poden contra l'amor verdader).

-Les protestes dels colectius gays contra la decisió d'introduir les sueques, ja que consideraben que s'estava bloquejant l'amor entre parelles del mateix sexe.

HOUSE

Un cop acabada la sèrie Roma, al canal 4 fan una sèrie anomenada HOUSE. Una barreja entre CSI, Medical Investigation i Sherlock Holmes. No és especialment bona (acabes cansat de discusions mèdicques) però té moments molt bons, tots ells protagonitzats pel Dr. House, un metge en teoria brillant que odia tractar personalment amb els pacients.
Alguns dels seus millors moments:

-Dr House: "Un 30% de los padres no saben que estan criando al hijo de otro"
-Dr Foreman: "He leído que la paternidad falsa no llega a un 10%"
-Dr House: "Esa es la cifra de las madres"


-Dr House (a un pacient): "Preferiría un médico que le coja la mano mientras se muere o uno que le ignora mientres mejora? Aunque yo creo que lo peor sería uno que te ignora mientres mueres.."


-Dr House (a una monja): "Ira, orgullo, envidia, gula...Lleva usted cuatro de los siete pecados capitales en dos minutos. ¿Registran ustedes los records? ¿Hay Catolicoolimpiadas?"
"Intuyo que por la forma en que me mira ya está por el quinto, lujuria.."


-Dr House ( a un metge de lhospital): "Resulta que tus opiniones no dan buenos resultados. Te aconsejo que uses las mias."

-Dr house (a la directora del hopital, que porta un pronunciat escot): "Bonito traje, dice soy profesional sin dejar de ser mujer. Lo segundo lo dice a gritos. "

-Dra Cuddy: " Has vuelto para ver un paciente?"
-Dr House: "No, a una puta, me da mucho mas morbo aqui que en casa"



A la web de la serie es pot votar per la millor frase del Dr House.

Cas típic 382: Noi coneix noia, dolents maten algú estimat per noia/noi, noi decideix venjar-se, noi no pot compaginar vida amorosa amb vida social

A qui no li ha passat mai que, un cop conegut l'amor de la seva vida (o de la peli, ja que a cada nova entrega, nova mossa, que no morsa) es troba que uns dolents venen a transformar una bonica història d'amor en una d'acció, venjança i 5000 plans d'efectes especials (mitja peli en que actuen davant una pantalla blava, quin conyàs).
Doncs bé, un cop apareguts els dolents (amb un bon fons, normalment tenen aquests més història que el soso del protagonista, que normalment és bastant gilipolles) només li queda al prota enfudar-se el supertraje i treure pit, com en la foto. Durant la resta de minuts en que no es dedica a hostiar la gent, es dedica a rallar-se sobre si pot compaginar la seva vida social (fer el bé, o en el seu defecte evitar que uns dolents honrats es guanyin la vida) amb la seva vida personal (intentar tenir una relació estable amb la noia). La moraleja és(en català moraleja): la vida de superheroi no és fàcil, ni ells poden amb les ties, que sempre volen més ("així que és més important salvar el món que la nostra cita", o "n'estic farta que sempre posis els teus compromisos de superheroi per sobre de mi, em vas dir que em dedicaries més temps").
A vegades queda el plantejament moral de saber si el noi actua moralment bé (com el cas de la foto, és bo o és dolent? mireu quin somriure...) però després de repartir una mica d'estopa ja ens oblidem d'aquestes coses intrascendents. Com diria el tiet del Espiderman: "un gran poder conlleva una gran responsabilidad" (el tio té collons, li diu això a un nano que encara està estudiant a l'institut i és menja els mocs pensant en la veïna, jo crec que el tiet és cruel, li diu per riure's del Peter, per tant, en el fons es mereix morir). Normalment queda el dubte de: si aquest tio té poders, perquè no es dedica a jugar a la NBA, al Barça o a guanyar la superbowl ell tot solet any rere any? Perquè no ho fa tot alhora? Amb la pasta que guanyaria segur que podria fer molt de bé sense destruir mitja ciutat. O almenys (i potser és el més important) es podria pagar algunes noies què, podent oferir similar afecte, tindrien la boca tancada i no tocarien els collons. Vamonos átomos!

Herois de la Katalunya Interior

Seguint indicacions del Pipes m'he descarregat algunes de les cançons dels Herois de la Katalunya Interor. Musicalment no seràn res de l'altre món (tenen certa gràcia) però les lletres són molt millors que la de la majoria de cantants d'encefalograma plà. Segons diuen, toquen una espècie d'electroclash barrejada amb bootlegs fets de remscles de cançons disco o pop conegudes barrejades amb música popular catalana. Sempre canten enmascarats com lluitadors de lluita lliure mexicana ja que (sic) si es caguen en el molt honorable, no els hi vegin el careto.
Es posen amb la política catalana, el tuning o la barcelona fashion i qualsevol persona dins de l'star system català (qualsevol que surti a TV3), amb lletres amb tan de ritme com: "En Lucky Gury té cara de mamón"

A destacar són la seva canço de la Maripau (PAU, és molt adequada..), la gran Pel cool o la divertida cançó homenatge al Carles Sabater:

(...) en carliuts l'ha palmat

On estàs- vas deixar penjades massa grupis comarcals
On estàs-el país necessita un nou zombi musical

I es que el nano era conegut, per nenes tontes benvolgut
el cos l'han trobat boterut, ple de farina i remogut,
(...)


Una estrofa de "Papallones" que he trobat molt adequada als temps que corren:

(...)
Per fi una tia em deixa tocar-li les natges
la molt puta em talla el rollo parlantme de curtmetratges
(...)


Però sobressurt per damunt de tot "pel cool":

(...)
portes quaranta anys aquí vivint i treballant
però no m'entens pq "no hablas catalan"
Que et donguin pel cool, que et donguin pel cool
rata xarnega, que et donguin pel cool.
(...)

M'han portat al verdi a veure cinema mongol
tothom sortia dient que li ha agradat molt,
que els donin pel cool, que els donin pel cool,
colla d'enterats que els donin pel cool.
Fotos cremades duna vedella anant de part,
em presenten al fotograf i em diuen que això es art,
que el donin pel cool.....
putus artistes que els donin pel cool.

Dieu que sortint de festa 20 cubates us heu cascat,
pro jo us he vist amb dos i no sabeu ni on heu aparcat,
que us donin pel cool...
sou uns fantasmes, que us donin pel cool.
(...)

PERILL: Animal culé en llibertat.

Cuidado, Rodriguez Santiago, la fera ve a per tu.
Aquest cop el vermell no serà de la targeta. L'arbitratge és irrevocalbe, les conseguències també. La naturalesa salvatge del Toby impartirà justícia.
Observa aquesta mirada assedegada de sang...
Tremola!

Perill: Feres salvatges

La primera foto!!
El reporter gràfic, corrent innumerables perills es va aconseguir acostar a la bèstia sigilosament i, menyspreant el risc, va aconseguir la primera foto en exclusiva del perillós animal anomenat Toby. Diuen que és una barreja entre un pequinés i un gos de carrer: segons la llegenda el seu pare sería d'una mítica raça de llops-ós (segurament l'últim element de l'espècie) , perillosa i ferotge, amb instints assassins i salvatges, equiparant-se en el nostre ecosistema (al capdamunt de la cadena alimentària) al tigre siberià, el lleó africà o a l'ós polar.