Dir no

Dins del meu Top de llibres preferits inclouria sens dubte "Medianoche en Sicilia" del meu adorat Peter Robb.

Entre altres històries el llibre explica un moment amb certa trascendència en la germinació moderna de la màfia al llarg de la segona meitat de segle. Des d'abans del fi de la segona guerra mundial i els primers anys de postguerra els cacics i bandolers locals (veure Salvatore Giuliano) van extendre xarxes de negocis il·legals aprofitant la situació excepcional que vivia Sicilia com a primera zona "alliberada" i la reconstrucció de la societat de postguerra.
Però dins del crisol d'aquest món de postguerra els enfrontaments polítics entre oligarquia, moviments obrers i camperols, màfia i autoritats eren habituals per aconseguir un rol predominant en el nou estat en construcció.

Un d'aquests moments va ser el dia en que Luciano Liggio i un complice seu van obligar, lupara en mà, a desfilar al principal sindicalista del poble de Corleone, el principal obstacle públic per al seu control del poble i, despres de passar per enmig del poble, el van executar.

Recordava el llibre com, anys més tard, un dels veïns del poble recordava, amb arrepentiment i nostàlgia, com aquell va ser un moment clau. Només havien de sortir de les seves cases i dir no. Però ningú va dir res, Liggio va apoderar-se sense obstácles de Corleone, i els seus successors, Salvatore Riina i Bernardo Provenzano de mig país, desafiant al propi estat.

Avui, a València, es va perdre una oportunitat de dir no.

En un moment com aquest, i després d'haver vist el que hem arribat a veure, avui existia la oportunitat d'ensenyar que la connivència amb la corrupció es paga.

Però aquesta línea ja l'hem creuat, amb sort algú posarà una nova línea i dirà no, però potser ja estarà massa enllà, de fet potser ja estem massa enllà.

La trascendència del missatge és realment rellevant, però suposo que la batalla ja l'havíem perduda quan Camps (ja imputat) va guanyar per majoria absoluta.

Antologia d'en Pickles

Qui és en Pickles?

Per aquells que no ho sapigueu, en Pickles és un gos.
És el meu gos.
De fet no ho és encara, i potser no ho serà mai, ja que, com a fruita madura, caurà en mans d'alguna persona propera i estimada.

En Pickles és un Corgi Galès de Pembroke, i com a bon gos pastos és actiu i intel·ligent, i segons la wikipedia té una gran personalitat.

Segons la wikipedia és l'onzena raça de gossos més inte·ligents segons una escala feta per un burro que es va oblidar de posar-hi el que sens dubte és el més intel·ligent de tots: el gos d'atura català.

Però per a vida urbana un gos d'atura català és massa gros, a més del seu caràcter fort envers els altres gossos, així que un gos casi igual d'intel·ligent, amb fama de familiar i (sobretot!) que no deixi pèls per tot arreu és el millor que es pot demanar.

No us convenç?
Mireu



A més resulta que el Corgi Galès és la marca de gos de l'Ein, personatge d'una de les meves sèries d'anime preferides: Cowboy Beebop.



Perquè Pickles?
Doncs no ho sé, és un nom de gos que ha sorgit de forma misteriosa (crec que d'algun capitol de minoria absoluta), però que resulta que, després d'una breu recerca, té la seva importància en la història.. del futbol.




Perquè en Pickles va ser ni més ni menys qui va recuperar al 1966 la copa Jules Rimet, que habia estat robada pocs dies abans de l'inici del mundial de futbol que s'estava a punt d'iniciar a Anglaterra.



Més motius de perquè un Corgi? Només cal veure com salta a la piscina:




I un resum de les maravelles d'aquest magnífic animal:



Gràcies per les vostres felicitacions, sé que en Pickles és un animal fantàstic, llàstima que de moment haurem d'esperar una miqueta abans de tenir-lo amb nosaltres..