Es un rollo sentir tots els prejudicis de la industria contra els internautes, com alguns dels "creadors" culturals més coneguts i famosos es deixen convencer alegrement per a servir d'ariet alhora de lluitar contra els canvis que genera internet, de forma semblant a la que l'inquisició perseguia aquells qui usaven la imprenta per diluïr el monopoli de l'esglèsia sobre el coneixement.
Cansat de que s'acusi als usuaris de voler "la cultura de tot gratis", de forma hipòcrita i falaç (és que algun d'ells ha pagat mai per escoltar la ràdio o veure la televisió?, no van aparèixer aquests mitjants en detriment d'altres formes més antigues d'informació i entreteniment?).
Després de que el diari que comprem a casa hagi donat tribuna a un grapat d'artícles infumables (de la familia Bardem, Sinde, Pau Donés..), amb arguments barrocs i estúpids als defensors de "la cultura" i de l'oligopoli de la indústria que els ha fet rics, m'agradaria dir moltes coses però, com és habitual aquí i lògic, enllaço tres articles que, des de diferents vessants, en parlen més, millor i més ben escrits, per desmuntar els llocs comuns en què volen instituir el saber comú per a fer i desfer segons els seus interessos:
"Si hubiera cobrado cada polvo a 100 pavos, no sería rico, sino virgen."
Sí, he escollit la frase de
l'artícle a lo Tele5.
Lo que está en juego es el modelo de sociedad que queremos construir: la definición y positivización de los derechos fundamentales de cuarta generación
Javier De La Cueva a El País, al mateix día que l'artícle patètic de Pilar Bardem.
Dice la ministra de Cultura y muchos otros que sin los derechos de autor habría menos creadores. Lo que supongo que quiere decir es que habría menos creadores ricos. Y, francamente, eso no me parece un problema.
Mi Mesa Cojea. (Ciudad K) No coment.
PD: I de regal una
resposta a un "artícle" de la ministra de cultura.