Herois contra la crisis

Sembla que 2012 no pinta massa bé, i molta gent es podria enfrontar a reflexions com aquesta

“There’s a storm coming, Mr. Wayne… when it hits, you’re all going to wonder how you ever thought you could live so large and leave so little for the rest of us.”




Llàstima que, a diferència de les pel·lícules, els supervillains no acostumen a ser els antisistema..

Per què serveixen els economistes?

Els mercats, el creixement, la productivitatat... foteses.
Un economista amb certa responsabilitat sobre la importància de la seva tasca és aquell que millora la qualitat de vida de les persones amb estudis com aquests:


"en Inglaterra los ganadores de premios de lotería tienden a dedicar una parte significativa del dinero ganado al consumo de cerveza, con el consiguiente impacto negativo para su salud"
http://www.parisschoolofeconomics.com/clark-andrew/IHLottery_26_Jan_2011.pdf


"qué hay de cierto en el dicho según el cual “afortunado en el juego, desafortunado en el amor”. Aunque los premios de lotería no afectan a la probabilidad de que una pareja se separe, reducen la probabilidad de que una mujer soltera decida casarse"

http://www.uky.edu/~swhank2/research/lottery_divorce.pdf


Vist aquí

Correspondència des de les amèriques

Rebo una curiosa propaganda electora des d'un altre continent:

http://politica.elpais.com/politica/2011/11/16/actualidad/1321476670_720434.html

http://blogs.publico.es/manel/4291/vuestro-voto/

http://www.publico.es/dinero/407433/espana-paga-un-alto-precio-por-la-deuda-3-562-millones-a-un-interes-del-7-08

En principi, si volen estabilitzar el deute públic al 74 per cent, i suposant que el creixement i la inflació siguin (almenys) tan elevat com preveia el PSOE és a dir, el triple que aquest any (i no crec que l'efecte Rajoy pugui aspirar a més), l'única manera de finançar-se al set per cent és amb un superàvit fiscal de l'1,5 per cent; actualment el dèficit és del 6 per cent (com a mínim, es parla d'un 7, un 8...). Això són 7,5 punts del PIB: totes les pensions solen sumar, si fa o no fa, un 9 per cent del PIB.

Probablement el creixement serà (molt) més baix: sobretot si intenten retallar la despesa pública, però pot ser que la inflació sigui una mica més elevada (o que les importacions continuïn col.lapsant), i la xifra no variï gaire. En qualsevol cas, però, el pla d'austeritat no es pot complir amb aquests interessos i aquests interessos no cauran: a Irlanda, on han aplicat l'austeritat salvatgement, encara es financen al 8, demostrant que poc importa la confiança i "fer les coses bé" -de fet, fora d'Espanya, la gent no sap ni qui és el Rajoy.

Fins i tot el PSOE ho veu:

http://www.publico.es/espana/407457/rubalcaba-urge-al-bce-a-actuar-de-manera-inmediata-elecciones-generales-2011

O sigui que feu el favor d'anar a votar (jo m'he quedat sense fer-ho) algun partit amb propostes insensates, perquè en aquestes condicions (possible ruptura de l'euro, augment continuat de l'atur, desmantellament de l'Estat...) no crec que el Rajoy pugui esgotar la legislatura, i els diputats que els altres tinguin al Congrès seran la base d'un programa alternatiu.

Feel free to circulate.

PD: I unes impressions sobre Occupy Wall Street

Vaig anar a Wall Street a manifestar-me un parell de cops les primeres setmanes. Em va semblar lamentable, l'única preocupació és resultar fotogènics i acceptables als mitjans de comunicació (és la primera vegada que participo en una manifestació on la consigna més repetida és: mantingueu-vos a la vorera).

L'única cosa que es demana de manera més o menys insistent és que baixin les taxes universitàries, que em sembla un objectiu extraordinàrient modest (per dir-ho d'alguna manera) en l'entorn actual. Hi ha molta gent (els sindicalistes i economistes que conec, molts dels quals treballen per associacions progressistes i, naturalment, els immigrants) que està mosquejada perquè se sent marginada, i amb raó.

D'altra banda, l'únic missatge és que, com que tenim dret a que ens tractin bé (cert), n'hi ha prou amb exigir-ho per obtenir-ho (non-sequitur). Ara que han desmantellat el campament, la NYU ha muntat una exposició amb el nom "This is what democracy looks like", amb un mosaic de cartells i iniciatives. Fa impressió: l'espai és net i polit, i la mostra, estèticament plaent -suposo que es va prendre cura de l'harmonia del conjunt, eliminant els missatges menys agradables: la majoria només diu "We are the 99 per cent" (tot i que suposo que moltes nobles causes no són menys urgents perquè no afectin a majories tan colossals). Hi ha un comissari, i un galerista, i tot i que jo no puc entrar (no tinc carnet de la NYU) puc mirar des del carrer, darrere una vidriera... Em deprimeix pensar que, per molta gent, "this is what democracy looks like".

Total, que per passar fred per passar fred, ja estic bé a casa.

Banderes per Europa

Un estudi vital per el futur de la UE.

Researchers at the University of Strathclyde ask how, when and in what ways does the presence of the EU symbol in public places affect citizen attitudes to the European Union?

Si ho haguessim sabut abans, poder hauríem solucionat algun problema posant o traient banderes en punts estratègics..

Mala llet

Llegir documents oficials i articles pot ser bastant aburrit.

Per sort, els de Telecinco ja fa temps que ho saben, les coses es posen interessants quan hi afegim una mica de disputes personals i mala llet.

Només cal veure la resposta ( i la nota) a aquest artícle.

Pictorial representations of a spiky world are really only surprising to two groups of people: namely those who have no understanding of economic geography, and who therefore believe that Thomas Friedman’s the World is Flat thesis is largely correct; and secondly, those development economists, including ironically many in the World Bank itself, who for decades have ignored the role of geography.

Diferents lliçons del passat

Una apassionant, curiosa i divertida, sobre perquè Roma (no) era tan guai:

Sobre mancances

Aparte de que no existían en el mundo romano el café, el té, el chocolate, las patatas o los tomates, (¡un mundo sin todo eso no puede ser el nuestro!), nos choca mucho lo poco que valía la vida, sobre todo si eras un esclavo, "un animal con habla", como dice que los consideraban la arqueóloga Isabel Rodà, directora del Insituto catalán de Arqueología Clásica (ICAC): cuando uno de los suyos rompió sin querer una copa de cristal, Vedio Polión ordenó que lo echaran al estanque de las morenas, a las que había acostumbrado a comer carne humana (...)

Sobre esclaus

el abandono de los niños tan corriente que suponía el principal suministro de los mercaderes de esclavos, por encima de los prisioneros de guerra

Sobre amics

Catón de Útica, modelo de virtud romana, prestó su mujer a un amigo (íntimo, este sí) y la volvió a desposar después.

I d'extra, un article que m'ha semblat interessant, però vaja, és d'economia..

L'orgull dels primers

Canvien els temps..

"La ventaja de los germanos es que normalmente son haraganes, desorganizados y poco disciplinados, en contraste con los italianos, que como todos sabemos son eficaces, industriosos y obedientes. También hemos aprendido que a los germanos les gusta tanto enfrentarse entre ellos como matar romanos. Muchos ataques (...) han sido abortados gracias a el envío de un carro lleno de vino a un grupo enemigo para que se lance contra el resto"


Legionario, El manual del soldado romano
Philip Matyszak

Excuses per retrobar Peter Robb

Per fi alguna cosa interessant. A la que tenim alguna escusa, aprofitem per colar en les feines de classe una mica de Joseph Conrad, a través de Peter Robb.

El Nostromo de Conrad, sin embargo, una obra escrita en inglés por un polaco que se inspiraba en sus recuerdos de un continente al que veinticinco años atrás había echado un "breve vistazo", es el gran libro sobre Latinoamérica. Es grandioso por la economía alucinante y la precisión con la que describe las incongruencias e irrealidades a que da lugar la presencia de Europa en el nuevo mundo, y las crueldades destructoras que acarreó la persecución de los "intereses materiales".
Capta la mágica belleza del continente (apenas puedo contemplar la bahía de Guanabara cuando la luz juega sobre sus colinas y monolitos y el agua, respirar su aire dulce, sin pensar en el golfo Plácido de COnrad, aunque Costaguana, por mucho que en realidad no esté en ninguna parte, está en la costa del Pacífico, al pie de unos Andes cubiertos de nieve). Es posible que Conrad sólo alcanzara a entrever Sudamérica, pero sí pudo ber los ferrocarriles británicos y a los inmigrantes italianos de Brasil algunos han dicho que Nostromo es una gran novela sobre Italia, donde la aprecian tan poco como en Latinoamérica-, a los torturadores y a los sacerdotes radicales, a los devotos del progreso, el entorno devastado. Vio de qué modo los intereses británicos, con los que Brasil, al igual que todo el continente estaba tan endeudado, contraían una deuda cada vez mayor con los intereses noerteamericanos, que emanaban de los rascacielos del "mayor país de todo el universo de Dios", y con hombres como el fundamentalista cristiano que en Nostromo anuncia: "Dirigiremos toda la economía mundial tanto si al mundo le gusta como si no".
Cuando estuvo en Africa, Conrad sólo encontró a un europeo que le pareciese digno de respeto: el cónsul británico en Boma, población situada cerca de la desembocadura del Congo. Roger Casement..

Una muerte en Brasil
Peter Robb

A falta del cinquè llibre..

.. ens enxufen una sèrie...





No ens la perdrem.

El Best Seller de moda

Si fa un parell d'anys podiem recuperar " El crac del 29" de J.K. Galbraith, avui hem fet una petita búsqueda per recuperar el que aquests dies s'ha convertit en el llibre de referència:

"The ball to me, eh, afflellou"

Els millors acudits grollers

Ricky Gervais despullava les misèries de les costums civilitzatores que permeten la convivència però perpetuen la hipocresia.




Es creaba una estúpida polèmica al voltant de Nacho Vigalondo per uns acudits sobre prejudicis. El sensacionalisme de la premsa.



"Yo interpreto que si este chiste te ofende, no podemos explicártelo, porque se ríe de ti." Sí, es riu de nosaltres. Això expliquen en aquest, per moment, lúcid post.

On hi ha un ou de pascua:

Cuando los Monty Python fueron a Alemania, les dijeron "aquí no tenemos humoristas tan buenos como vosotros" y ellos contestaron "a saber qué habréis hecho con ellos."

PD: I continuant amb les twitterrevolucions, la venjança del poble contra els triomfadors de traca i pandereta.

Revolucions des de la cadira

"Algunos quieren hacernos creer que lo que pasa en Túnez es una revolución de Twitter y Wikileaks. Ese análisis no es sólo insultante para el formidable coraje de los jóvenes tunecinos y de sus mártires. Traduce una época donde el tiempo se reduce y el peso de la historia y de las dinámicas sociales son sistemáticamente borrados".

A llegir, que podrien parlar de nosaltres

Nous i vells privilegis

Es un rollo sentir tots els prejudicis de la industria contra els internautes, com alguns dels "creadors" culturals més coneguts i famosos es deixen convencer alegrement per a servir d'ariet alhora de lluitar contra els canvis que genera internet, de forma semblant a la que l'inquisició perseguia aquells qui usaven la imprenta per diluïr el monopoli de l'esglèsia sobre el coneixement.
Cansat de que s'acusi als usuaris de voler "la cultura de tot gratis", de forma hipòcrita i falaç (és que algun d'ells ha pagat mai per escoltar la ràdio o veure la televisió?, no van aparèixer aquests mitjants en detriment d'altres formes més antigues d'informació i entreteniment?).

Després de que el diari que comprem a casa hagi donat tribuna a un grapat d'artícles infumables (de la familia Bardem, Sinde, Pau Donés..), amb arguments barrocs i estúpids als defensors de "la cultura" i de l'oligopoli de la indústria que els ha fet rics, m'agradaria dir moltes coses però, com és habitual aquí i lògic, enllaço tres articles que, des de diferents vessants, en parlen més, millor i més ben escrits, per desmuntar els llocs comuns en què volen instituir el saber comú per a fer i desfer segons els seus interessos:


"Si hubiera cobrado cada polvo a 100 pavos, no sería rico, sino virgen."
Sí, he escollit la frase de l'artícle a lo Tele5.

Lo que está en juego es el modelo de sociedad que queremos construir: la definición y positivización de los derechos fundamentales de cuarta generación
Javier De La Cueva a El País, al mateix día que l'artícle patètic de Pilar Bardem.


Dice la ministra de Cultura y muchos otros que sin los derechos de autor habría menos creadores. Lo que supongo que quiere decir es que habría menos creadores ricos. Y, francamente, eso no me parece un problema.
Mi Mesa Cojea. (Ciudad K) No coment.



PD: I de regal una resposta a un "artícle" de la ministra de cultura.

"Quin gran Shylock haurie estat"

El de la genial comèdia de Lubitsch, Ser o no ser.

Hath not a Jew eyes? Hath not a Jew hands, organs, dimensions, senses, affections, passions; fed with the same food, hurt with the same weapons, subject to the same diseases, heal'd by the same means, warm'd and cool'd by the same winter and summer as a Christian is? If you prick us, do we not bleed? If you tickle us, do we not laugh? If you poison us, do we not die? And if you wrong us, shall we not revenge? If we are like you in the rest, we will resemble you in that. If a Jew wrong a Christian, what is his humility? Revenge. If a Christian wrong a Jew, what should his sufferance be by Christian example? Why, revenge. The villainy you teach me, I will execute, and it shall go hard but I will better the instruction.

—Act III, scene I

El Mercader de Venècia

Cualquier tiempo pasado..

Feliç 2010
perdó
Feliç 2011