Com tots sabem, a Rússia sí que hi ha una autèntica democràcia.
Friday, May 28, 2010
Wednesday, May 26, 2010
Màgia potàgia
Magia Potagia, diu Hernan Casciari.
No recordo exactament quan va ser, però calculo que vaig trencar el meu pacte amb Lost entre la segona i la tercera temporada. Al igual que la predecessora, Alias, vaig cansar-me del "encara te la colem més gran".
Aquest cop, almenys, JJ Abrams deuria entendre el petit error d'Alias i va vendre la moto que sí, que en el fons tot responia a un motiu últim i misteriós. Però de fet a ningú li importa, no té cap mena de transcendència, no deixa de ser l'últim gir que aparentement justifica la resta, l'última excusa per poder concluïr d'una forma que aparentement doti de sentit al conjunt, de simular que tota la innovació i ambició narrativa existía per alguna cosa més que per sorprendre i enganxar l'espectador a la pantalla.
Per això m'omple d'orgull i satisfació poder copiar alguns dels arguments amb els que més m'identifico, i confrontar-los a alguns dels llargs i autocomplaents (a vegades fins a delirants) escrits que he vist tot justificant aquest final.
Com sempre, tot els bons arguments són plagiats, en aquest cas d'aquí i aquí, entre altres.
PD: Y SUPERSUPERAFAVOR: del perro Vincent.
No recordo exactament quan va ser, però calculo que vaig trencar el meu pacte amb Lost entre la segona i la tercera temporada. Al igual que la predecessora, Alias, vaig cansar-me del "encara te la colem més gran".
Aquest cop, almenys, JJ Abrams deuria entendre el petit error d'Alias i va vendre la moto que sí, que en el fons tot responia a un motiu últim i misteriós. Però de fet a ningú li importa, no té cap mena de transcendència, no deixa de ser l'últim gir que aparentement justifica la resta, l'última excusa per poder concluïr d'una forma que aparentement doti de sentit al conjunt, de simular que tota la innovació i ambició narrativa existía per alguna cosa més que per sorprendre i enganxar l'espectador a la pantalla.
Per això m'omple d'orgull i satisfació poder copiar alguns dels arguments amb els que més m'identifico, i confrontar-los a alguns dels llargs i autocomplaents (a vegades fins a delirants) escrits que he vist tot justificant aquest final.
Com sempre, tot els bons arguments són plagiats, en aquest cas d'aquí i aquí, entre altres.
La serie muere como ha vivido: en la frontera entre lo digno y lo ridículo, lo soportable y lo absurdo, lo necesario y lo completamente accesorio.
Uno puede hablar de infiernos, purgatorios y otras socorridas entelequias pseudomísticas y pretendidamente profundas y olvidarse de los garrafales errores de concepción, de las constantes rupturas del pacto de ficción (una cosa es proponer un pacto flexible y otra, pasártelo por el forro cada tres episodios) y de la aplicación constante de la máxima “no tengo que explicártelo todo porque te considero suficientemente inteligente y preparado como para sacar tus propias conclusiones”. Claro que si esas conclusiones son que el emperador va desnudo o que complicación e inteligencia no tienen nada que ver, quizá ya no queramos escucharlas.
EN CONTRA: de que este último capítulo contenga algunas de las secuencias más ridículas de toda la serie, con unos niveles de incoherencia y mala escritura que sólo a ‘Lost’ se le perdonan (hasta yo lo hago ya),
SUPERENCONTRA: de que ‘Lost’ se haya salido con la suya y se haya ido dándonos un timo más grande aún, como hacía Sawyer y de no poder escribir un post tragándome todas mis críticas a la serie. This is it.
EN CONTRA: de que este último capítulo contenga algunas de las secuencias más ridículas de toda la serie, con unos niveles de incoherencia y mala escritura que sólo a ‘Lost’ se le perdonan (hasta yo lo hago ya),
PD: Y SUPERSUPERAFAVOR: del perro Vincent.
Monday, May 24, 2010
Thursday, May 20, 2010
Tuesday, May 18, 2010
Friday, May 14, 2010
Externalitzacions
Externalitzar per millorar en costos, per exemple en temps.
O externalitar per..per.. donar un toc a dictadura chic? O un toc chic a la dictadura, qui sap?
Bé, sorprenents els dos últims paràgrafs:
O externalitar per..per.. donar un toc a dictadura chic? O un toc chic a la dictadura, qui sap?
Bé, sorprenents els dos últims paràgrafs:
Las prendas están cuajadas de detalles con referencias al país; el bolsillo imita la omnipresente silueta piramidal del colosal e inacabado hotel Ryugong de Pyongyang, los botones son casi redondos ("en Corea del Norte nada tiene el aspecto que esperas, pero funciona casi siempre", dice Källstigen) y las costuras interiores de la pernera brillan en la oscuridad, "como las estrellas en Pyongyang, de noche, a oscuras". Otro detalle aparentemente intrascendente es el color de los vaqueros. "Los tejanos azules se consideran un símbolo yanqui. Hubo que hacerlos en negro, aunque al lavarlos adquieren ciertos tonos azulados".
Los tres viajaron en 2008 con gastos pagados a Pyongyang. "Les ofrecíamos fabricar 1.000 unidades. Les parecía poco y nos ofrecían comprar una mina de zinc, o exportar una máquina fundidora de zinc -el zinc era siempre lo primero-, o refrescos o chaquetas...", recuerda Källstigen. Pero el dichoso metal fue providencial; después de que el mayor fabricante textil del país rechazara su oferta, los vaqueros acabaron siendo manufacturados (con tejidos de Australia o Alemania) en las instalaciones de una mina de magnesita y, por supuesto, zinc. "Es la planta donde hacen los uniformes para los mineros. La visitamos para supervisar la producción y vimos que las condiciones de trabajo eran muy dignas", explica Källstigen. "Para el futuro, estamos pensando en producir allí nuevos modelos de tejanos, chaquetas o pantalones con recubrimiento de, ¡sorpresa!, ¡zinc!".
Tuesday, May 11, 2010
Monday, May 10, 2010
Wednesday, May 05, 2010
Aquest català universal
Resumint amb la primera frase:
"If you want to understand the evolution of institutionalised corruption..."
"If you want to understand the evolution of institutionalised corruption..."
Tuesday, May 04, 2010
Saturday, May 01, 2010
No només el pollastre!
Quins productes et fan tenir desviacions en el teu ser com a home?
Un dos tres, responda otra vez..
.. la gomina?
.. els productes light?
.. la soja?
.. el tofu?
.. les coses vermellletes que es posen a l'amanida i que s'han posat tan de moda?
.. el "gazpacho suave"?
Subscribe to:
Posts (Atom)