Divuit anys després

Prague highlights

Cracòvia i les relacions madures

Al cap de les primeres setmanes de descobriment mutu i passió cega, arriba un moment en que l'enamorament per la ciutat s'esvaeix paulatinament a base de petits detalls, aparentment inrascendents, però que podríen acabar carregant la relació amb punts foscos, tabús i minúscules tragèdies comunes que no es poden comentar.

Per exemple, quan portes prop de tres setmanes a una ciutat com Cracòvia, i poc a poc t'adones que no tot és tant perfecte, la ciutat ha perdut encant a base de:

-Erasums. Quan a primers d'Octubre comencen les classes i de cop el centre s'omple de ramats d'estudiants estrangers, molts d'ells espanyols, que acostumen a anar amb grups de la seva pròpia nacionalitat.

-Artistes de carrer: Sí, no és Barcelona, però a la que surts un dia de cap de setmana de bon matí i et trobes amb una fauna terriblement semblant a la de les rambles de Brcelona: Artistes de carrer, esatues humanes, ballarins de hip hip, mims.. Com deia EM "Jo tinc pocs desitjos a la vida, però un dels que tinc és que les estàtues humanes emigrin a ciutats més sostenibles, com Kabul"

-El poc sorprenent èxit d'una peli medicre d'un tal Almodovara en un dels cines més cool de la ciutat (en un antic palauet burguès).

Però un és raonable i insistent, i el verdader amor implica assumir els defectes dels altres, de manera que unes setmanes més tard la relació continua més forta que mai, basada sobretot en evitar aquelles activitats on abunda la fricció perillosa: res de passejar per zones turístiques un dissabte/diumenge al matí, vigilar prou amb els cines indies i tenir clar a quins llocs no es pot sortir i quins idiomes s'ha de simular no entendre..

Resum setmanal

Han passat alguns dies des de l ultima activitat al blog.

Pero entre algunes activitats i altres circumstancies no he aconseguit acostar-me prou estona a un PC amb connexio a internet.
I aixo?
Doncs per algun motiu que (ara ja no) desconec, durant un parell de dies d'abscencia laboral (no consecutius,un d'ells me l'havien concedit com a festiu) es va arribar a la conclusio que els becaris no eren prou productius, almenys tenint una connexio a internet al seu abast..
Pero despres d alguns dies, algunes paraules, i una mica de teatre un servidor ha recuperar la connexio a internet per a continuar passant les hores mortes..
..i poder escriure al blog sense accents i sense c trencada..

I que ha passat durant aquests dies d'interessant?

Excluint la part de coneixer polonesos(no masses), nous bars, nous vodkes (un), noves cerveses (lituanes i ucraineses) o les escasses novetats/opinions sobre l'evolucio de la grip A a Ucraina (les universitats/escoles continuaven tancades) i, que recordi ara mateix, podria resumir-ho en un grapat d'activitats culturals:

- Versionar '2 Fast 2 Furious" un diumenge on tots els museus de la ciutat van obrir de forma gratuita: Anant a la casa museu de Jan Matejkoi , el bonic edifici de la primera universitat del pais (per on vab passar alumnes tals com Copernic, Andre Wajda o JPII) i el Stanislaw Wyspianski Museum.

-Veure l'exhibicio del World Press Photo, de pas per la ciutat.

-Veure el derby Cracovia-Wisla de Cracovia. Com el Cracovia vencia (despres de 50 anys) al Wisla i l'alegria i euforica celebracio al centre de la ciutat dels seus seguidors i hooligans.

-Sentir amb orgull (i una mica d'estupefaccio), mentres el millor equip dona una llico de futbol a uns pobres italianots, com el comentarisa explica (en polones) alguna cosa sobre l'exit que tenen a Catalunya uns programes de televisio anomenats "Polonia" i "Varsovia"(???).

-Tastets gastronomics de matinada: Ratafia i fuet catalans, patxaran i xoric bascos, formatge de Zakopane...

Best place in Prague

PD: Comparar amb la versió doblada. Quina mena de veu té Colin Farrell???

Praga via Budapeeest

Si tot va bè a hores d'ara estaré a Budapest.
Qui sap si disfrutant de Tannhäuser de Richard Wagner a un dels palaus d'Opera amb millor acústica del món o emborratxant-me a base de Tokaji..

Marxo, però amb el sarró carregat d'un parell d'anècdotes inquietants:

-Hi ha una beguda (xupito o coctel) a Cracovia conegut com a "Menstruació" . I és prou bo.
-L'abella Maya es d'origen polonès i un orgull nacional: preguntant a qualsevol jove del carrer et podria cantar la sintonia sencera.

PD

Cracòvia: Dissabte matí (Two weeks ago)

Uns entre molts

Cracòvia cool: Toaleta

Festa de la independència

De quina de les tantes independències poloneses?
Tot i que cada cop que t'ho comenten et venen ganes de preguntar-ho, prefereixes no ferir les sensibilitats patriòtiques, així que superant la ressaca, la calor de la llar i la pluja i en un cop de bici vas a veure com ho celebra la ciutat.

I les poques celebracions previstes s'aplaçen per culpa de la pluja..

Tristeses i temors

Llegeixo amb estupor..

Esto da bastante apuro, porque hay pocas cosas tan cursis como un periodista hablando de sí mismo, pero es posible que haya quien siga esta columnita y ese hipotético lector merece ser informado sobre las novedades.

La dirección de este periódico considera que conviene aprovechar al máximo el espacio de papel, cada vez más escaso, y que estas líneas serán de mayor provecho si se dedican a la televisión en lugar de a peroratas más o menos excéntricas. Se me ha ofrecido volver a ser corresponsal en el extranjero, el empleo al que me he dedicado durante casi dos décadas, y he aceptado. Me largo a Jerusalén en enero. Alguna vez dije en este mismo espacio que no hay que preocuparse si desaparece del periódico alguna opinión, porque cada uno tiene ya la suya. Sigo pensándolo. Creo que hace más falta la información y, dentro de mis posibilidades, en el nuevo destino intentaré conseguirla, comprenderla, escribirla y publicarla.

Seguiremos aquí hasta fin de mes.

I ara que fare a la feina?

Tan lluny com la televisió arribi

Tant lluny i veure com les obres mestres no pateixen ni la distància ni les fronteres: