Herois quotidians

Cantautors de dretes, coolhunters de la llengua, marisqueries halal, woks de protesta, el timbaler del bruc (la primera droga sintètica autènticament catalana), ONGs per a escriptors no mediàtics, un musical basat en Josep Lluís Nuñez, pàrquings feng shu o línies eròtiques de sexe tàntric.

Humor delirant, ironia, genialitat i mala llet: Empar Moliner. Fan falta més comentaris?

Udaipur

Més Baltimore

Si alguna persona continua continua llegint el blog inmunitzat a la falta de rumb i lògica interna pot ser que li soni d'alguna cosa la passió desfermada per The Wire. I d'aquí l'alegria al veure aquest article (més del mateix, però sempre és un plaer), on s'hi s'expliquen coses com:

Baltimore es fascinante pero criminal. Mezcla el sabor histórico y la herencia portuaria con el drama de una realidad en declive y un proceso de desindustrialización que ha dejado en el paro a dos de cada tres negros en un lugar en el que tres de cada cuatro habitantes son de esa raza. En esas calles y esos suburbios desangelados, que son insoportablemente gélidos en invierno y pegajosamente húmedos en verano, no hay nada más familiar que el sonido de un disparo. Hay casi 300 crímenes al año, tres veces más que en Los Ángeles y seis más que en Nueva York.

Y allí se plantó el equipo de ‘The Wire’. Su creador, David Simon, se temía lo peor: pensaba que más tarde o más pronto tendrían que salir corriendo con las cámaras a cuestas por haberse metido en una zona demasiado peligrosa. Ocurrió lo contrario.
Uno de esos visitantes patibularios se le acercó y le dijo por lo bajo:
“Vimos el episodio del otro día. El tipo del que hablábais es Warren, un amigo
mío. ¿Os habéis enterado de lo que pasó hace un par de días en el embarcadero?”.
Y así comenzó una sinergia poco probable: delincuentes convertidos en
guionistas.
(...)

Un buen número de críticos de televisión e incluso analistas políticos,
como Jacob Weisberg o Tim Goodman, han calificado a The Wire como la mejor serie
en toda la historia de la televisión: “Ninguna otra serie ha hecho nunca nada
remotamente parecido a lo que ha logrado ésta: retratar la vida social, política
y económica de una ciudad americana con la amplitud, la precisión observadora y
la visión moral de la mejor literatura”, escribe Weisberg en Slate.

LOVE HATE

Robert Mitchum

Versemblances

Un grup de persones es tanquen voluntàriament en una casa plagada de càmeres. La seva única ocupació serà conviure dia a dia sense cap altre responsabilitat. Setmanalment respondran davant l'audiència, que dictaminarà qui continua la convivència i qui és expulsat, competint d'aquesta forma per un premi destinat a l'últim habitant.
Us sona? Sí, és el Gran Hermano.

Però fins quin punt el seu aïllament els fa inmunes als aconteixements exteriors? Per exemple, una plaga de zombies?

Això és Dead Set:





Us sona? Sí, no és massa diferent de la realitat. Potser l'audiència de Telecinco augmentaria amb una plaga Zombie..

Polònia per a principiants

Mentre esperem que Messi marqui el seu gol de cap, intento fer un sumari sobre el que tots els mites i prejudicis que hauria de constatar, per tenir clar fins quin punt pot arribar a ser versemblant la imatge d'un país ple de fanàtics catòlics, lampistes musculosos, governants homofobs i excercits de tancs envaint el país al ritme de Wagner.

Bé, ho deixarem per un altre moment, que no em concentro...

Quin partidàs..

Km 33

Durant un breu instant vai creure'm fan del programa del 33 anomenat Km 33.
Quan va començar semblava original i interessant.
Personatges més o menys famosos anaven de vacances i gravaven (i eren gravats) descobrint el món. Evidentment cada programa variava depenen dels protagonistes i el destí.

Coincidències em porten a redescubrir el programa la setmana passada. Ha tornat els diumenges a la nit. I després d'una espurna d'il·lusió he anat redescubrint els tics que el poden arribar a fer odiós.

Per començar frases de presentació com: "La Montse se'n va a l'Índia a la recerca de pau interior. " no semblen massa prometedores.

Barrejades amb abundants comentaris (repetits en diferents programes per diferents protagonistes )del tipus "aquest lloc tan poc turístic" o "sortint dels circuits turístics" mentre descubreix la seva espirtualitat en una platja paradisiaca començen a fer venir ganes d'agafar una destral.

No demano que gravin el viatges de Bill Bryson, Colin Thubron o Peter Robb (bé, m'agradaria molt) però si ja fan ràbia que et vinguin amb tòpics (pensant en tots els que t'han colat), almenys que no et venguin la moto del contrari..

Cau la baba

Renunciant a falsos profetes

Criminals reincidents

Llegeixo amb angoixa:

El arqueólogo incombustible
Steven Spielberg planea rodar una quinta entrega de 'Indiana Jones'

En ple costat fosc de la força, George Lucas i Steven Spilberg. Aguantarán fins a arruinar la nostra infància per complet? Els imagino capaços d'arribar fins als ecords més remots i les alegries més secretes, empaquetar-les i tornar-les sortides de la cadena de muntatge de la indústria Light and Màgic, amb el seu nou toc industrial, cobejós del caler ràpid a costa del que sigui, construïnt un futur pitjor a costa d'un passat esplendorós...
No han après la lliçó? No han vist en Michael Jackson? Hi hauria d'haver una llei que obligués als grans genis a morir joves i en plenes facultats...

L'estrella que portes dins

Curiós anunci de les línies aèries Turques (qui no les ha usat mai?).Diuen que anant amb elles "Et sentiràs com una estrella". I una foto d'un ciutadà corrent.

PD: Es curiós, però la persona anònima de l'anunci em sona i no sé de què..

Robant la boira

No ho va entendre. (...)
-Les dones pensen menys en els homes, en general, del que la majoria
d'homes s'imaginen. Les dones pensen en els seus propis homes menys sovint del
que als seus homes els agrada creure. Les dones necessiten els homes menys del que els homes necessiten les dones. Per això és tan important tenir ben controlada una bona dona. Si no es té ben controlada, és probable que s'escapi.

L'encantadora
de Florència.
Salman Rushdie