Les normes a seguir

Unforgiven

I 36 anys després el clàssic modern, l'últim western crepuscular: Sin Perdón.




Una història inolvidable. Sense paraules.

The Searchers

Llegeixo sobre 50 pelis a veure abans de morir, suposo que llista de conveniència amb els de drets d'emissió disponibles i el target del canal digital, però amb alguena que altra garantía:







Una de les poques coses que vaig aprendre fent el treball de recerca és que segons Martin Scorsese "Centaures del desert" és al seu parar la millor peli de la història del cien americà.

Clàssic del cine, igual que el clàssic comentari:

Entre dos portes, una que s'obre al principi i una altra que es tanca al final, transcorre "Centaures del desert".

Espiant (2)

Però l'espia no captura ni pot recuperar els moments, com quan en Tobies estava passejant per la plaça, ensumant pixades i resseguint les parets fins la cantonada de la plaça on va arrencar a correr creient-se l'Ussain Bolt. Quina feinada a caçar-lo.. i tot i trobar-lo a faltar poc hi pot fer Google..



I finalment, (vist al DS) l'espia espiat:

Espiant (1)

Ara que els llargs tentacles del google ja han arribat a la ciutat, qui podrà anar a fer el cafè tranquil?




Però globalitzar el barri és un luxe per aquells que tenen de què presumir..

Es podría fer un concurs de façanes a través del google...

Mort a la carretera

Sempre m'havia rondat el dubte de si Gaudí era una mica pardillo o va morir víctima d'una conspiració i una empenta oportuna. Però que morís atropellat per un tramvia semblava una mort massa estúpida..

Fins que he vist aquí el fantàstic vídeo grabat des d'un tramvía a Barcelona al 1908, on només cal observar com la gent es queda parada o creua a l'últim moment:




PD: Una altra cosa que he trobat a faltar és el barret. No hi ha res més cool que saludar la càmera amb el barret, (min 5:48 el tio del carro saludant ja s'acosta una mica a una escena grabada per John Ford), quina llàstima que s'hagi perdut aquesta bonica costum...

Dinar a un dhaba, Srinagar

Educar les noves generacions

Serà aquest el camí per evitar més escàndols?




Llegit aquí.


PD: Aprofitant l'avinentesa, no puc evitar penjar el genial vídeo sobre el procés de desintoxicació del monstre de les galetes, versió Family Guy:

Llevar-se a Aru...

.. i mirar per la finestra

Traient la pols

Bertrand, Cournot, Stackelberg, Hotelling, Nash, Walras, Edgeworth...

Quan vaig acabar la carrera no creia que em retrobaria al cap de tant poc amb aquests i altres vells coneguts..
I en cap de setmana.
Quina mandra!

Bonics regals

"JUSTICE IS COMING TO ALL OF US. NO MATTER WHAT WE DO."

Després de fer-li tanta publicitat espero que valgui la pena... i agraeixo el detall del dia de l'estrena, un bonic regal. Gràcies.


PD: La frase és molt molona, però la meva pregunta és si a Itàlia són capaços d'anunciar-la d'igual manera..

Traicions i tradicions

Llegeixo amb sorpresa que els habitants de Venència s'oposen a la instal·lació de màquines de vending en l'espai públic de la ciutat, per no embrutar "l'ànima de la ciutat".
Em causa estupor pensar com els venecians intenten conservar les pedres impol·lutes de la ciutat sense adonar-se que el més important ja ho han perdut, la tradició genètica i cultural del comerç que van permetre l'extensió del poder venecià arreu del Mediterrani.

Venecia se hunde en las aguas de... Coca Cola

Los venecianos han dicho basta. Son conscientes, con dolor, de que la antaño poderosísima República es hoy prácticamente una ciudad museo, pero todo tiene un límite. Y éste ha llegado con la noticia de que este fin de semana el Ayuntamiento y Coca-Cola van a firmar un acuerdo por el cual se instalaran unas 60 máquinas de bebidas en 32 puntos de la ciudad a cambio de unos 2 millones de euros en cinco años más un generoso porcentaje en las ventas de latas y botellas.

La decisión ha puesto de los nervios a la teórica Serenissima y ha hecho coincidir a concejales de izquierda y derecha. "Nuestra ciudad ha sido vendida por cuatro cuartos", ha denunciado Sebastiano Bonzio de Rifondazione Comunista para quien se ha puesto precio "al alma de la ciudad que irradió derechos humanos". En la derecha también han echado mano a la historia. "Al menos podían haber hecho como las cortesanas venecianas que se hacían pagar bien y si han decidido prostituir la ciudad a Coca-Cola por lo menos que les paguen bien", ha subrayado Pietro Bortoluzzi, jefe del grupo de Alleanza Nazionale.

Las autoridades aseguran que las máquinas (que además de bebidas expenderán sándwiches y otros comestibles) no llevarán marca alguna y que se tratará de situarlas en lugares donde no afecten al paisaje urbano. El alcalde de la ciudad, el filósofo Massimo Cacciari, ha hecho gala de pragmatismo veneciano: "Necesitamos desesperadamente fondos para las labores de restauración de la ciudad".

El edil tiene oposición hasta en la familia. Su sobrino lidera un grupo antiglobalización que, obviamente, se opone a la iniciativa. Eso sí, otros políticos locales, que han puesto el grito en el cielo, no han sido menos pragmáticos que Cacciari y han escrito a Pepsi-Cola pidiendo que la eterna rival ofrezca al menos un millón de euros al año a la ciudad.

EL PAIS
27/02/2009

Però aprofundint una mica més arribem al problema de fons: el preu. El problema no és que la Cocacola posi màquines a la ciutat, sinó que podria pagar més per fer-ho. No tot està perdut!