Mes animals

Udaipur

Es com una grip multiplicada per cinquanta, els ossos et fan tan mal que no es pot ni arribar a imaginar... aixi de bonica es presentava la descripcio del dengue segons en Marc, un dels sabadellencs amb els que vem fer equip a Delhi (1 i 2). Aixi que per escapar del creixent numero de casos d'afectats que augmenten rapidament a la ciutat i evitar quedar atrapats dins de mes fumigacions massives per part de les autoritats locals (i perque la ciutat ja comensava a aburrir), res millor que agafar el tren en direccio a la (mes) bonica i tranquila Udaipur, ultima escala abans de Mumbai, o sigui, abans de fotre el camp.

Pasturant

Khardung La

Sorpreses agradables

Algu volia saber que passa al Caixmir? Doncs just abans de dirigir-me a Delhi, buscant alguna cosa per llegir que em trobo aquesta revista, amb diferents i interessants articles sobre els ultims temps al Caixmir, pero sobretot un (en portada) de l'escriptora Arundhati Roy, coneguda sobretot per aquest llibre. Un article valent, honest i cru, un article amb fragments imprescindibles que realment m'ha rsorpres que es publiqui tranquilament arreu de la India (tambe l'he vist aqui a Delhi), pero suposo que tampoc no he pogut estar al cas de si ha creat controversia.

Pero veient la portada d'un altre setmanari (ara no recordo el nom) local, acusant a diferents politics d'haver incendiat l'actual conflicte sembla que la posicio de l'escriptora es mes o menys compartida.

For the past sixty days or so, since about the end of June, the
people of Kashmir have been free. Free in the most profound sense. They have
shrugged off the terror of living their lives in the gun-sights of
half-a-million heavily-armed soldiers in the most densely militarised zone in
the world.After 18 years of administering a military occupation, the Indian
government's worst nightmare has come true. Having declared that the militant
movement has been crushed, it is now faced with a non-violent mass protest, but
not the kind it knows how to manage.

Goodbye, fear: A police post being dismantled in Srinagar

A senior journalist friend called to say that late in the afternoon
the home secretary called a high-level meeting in New Delhi. Also present were
the defence secretary and the intelligence chiefs. The purpose of the meeting,
he said, was to brief the editors of TV news channels that the government had
reason to believe that the insurrection was being managed
by a small
splinter cell of the ISI and to request the channels to keep this piece of
exclusive, highly secret intelligence in mind while covering (or preferably not
covering?) the news from Kashmir. Unfortunately for the Deep State, things have
gone so far that TV channels, were they to obey those instructions, would run
the risk of looking ridiculous. Thankfully, it looks as though this revolution
will, after all, be televised.

Ara es quan em fa molta rabia no haver estat uns dies mes (almenys fins al dia 18) a Srinagar i poder contemplar-ho per mi mateix.





PD: Un altre article del mateix numero realment sensat, la principal font del problema (actual) no es al Caixmir, sino a Jammu.

Assamblea matinal, Yangthang

Delhi

Perque Delhi pot ser un conyas:
-Perque encara no tinc localitzats els xiringuitos ambulants amb carn.
-Perque es esgotador haver d'estar evitant constantment a gent que et vol fotre els calers de les formes mes vils i estupides. (Be, la meitat els he trobat de cami cap a Delhi, pero aixo ja crea un estat d'anim al arribar a la ciutat).
-Perque l'aigua d'aqui te un gust horrible.
-Per tornar a patir l'horrible i asfixiant calor i humitat del subcontinent.
-Per les botigues de marca (amb preus quasi iguals) que abunden al centre.
-Perque als cines locals (quasi) totes les pellicules son en hindi.



Perque tot i aixi pot valer la pena:

-Per recuperar els xiringuitos plens de mangos, papayes o cocos.
-Pel plaer que t'afeitin per menys de mig euro.
-Per recuperar el tren, un microcosmos conegut, agradable i comfortable: la millor forma per viatjar.
-Perque et rentin les orelles.
-Per les botigues de marca que abunden al centre: basicament pel seu aire acondicionat.
-Perque hi ha unes vaques enormes, algunes semblen quasi caballs.
-Per trobar a uns preus mes barats (a diferencia de la roba de marca) revistes angleses (i tambe locals) prou interessants (i no hi ha res per llegir en catala/castella).
-Perque la unica pellicula en angles es Batman, the dark night.

Cortesies locals

Una parada durant el cami per prendre un chai en una llauna de llet condensada.

No more treks

Vashisht (3)

Pel que sembla Vashisht, a part de ser un bonic poble, es tambe conegut per la seva produccio de pomes amb denominacio d origen, amb la sort (per a mi) que ara es epoca de collita. I a part d observar com la gent local es dedica a collir i encaixar milers de pomes, es agradable passejar entre els pomers, tot tornant d'una decebedora cascada, mentre penses "Encara no he dinat", i arribar el poble convertit en un autentic delinquent.

A aquestes hores ja hauria d estar cami de Delhi, mes lluny de les pomes (mmmm), pero mes a prop dels mangos (mmm).

Pasturant a la ribera del Shyok

Vashisht (2)

Una de les facetes mes interessants de la gent local es que son terriblement polifacetics. Per exemple, si vas a grabar en un DVD les fotos de la camera, a part d oferir-te tot de gadgets tecnologics compatibles, tambe et poden proporcionar habitacio d hotel,bitllets d autobus, autentic safra del Caixmir, un shal de pashmina o, evidentment, haixix, pero aixo ja ho havies endevinat nomes veient-li els ulls.
Nomes cal ensenyar una mica una guia de viatges com perque, per art de magia, apareguin tot de guies acreditats per la oficina de turisme local. El noi que fa uns minuts insistia en arreglar-me les sabates (i de passada t oferia haixix) es convertia en el guia millor qualificat per acompanyar-me alla on vulgui.
-Pero jo ja se on vaig, no necessito guia.
-I on vols anar?
-Ara al temple, i despres a la cascada.
-Pero no pots anar sol a la cascada, et perdries.
-Nomes hi ha un cami, i esta indicat.
-Be... pero necessites un guia... podries caure i trencar-te una cama, que faries aleshores sense guia?

Pero a la vida tot son riscs, i un cop alla es dispara l adrenalina pensant que en qualsevol moment et pots trencar la cama, et pot segrestar el Yeti, Bhutan pot envair la India o es pot posar a ploure com, efectivament, va passar.

Recuperant essencies

Dinar durant el viatge: Pa amb tomaquet i formatge de yak.

Vashisht

Despres de superar amb medalla un intens (i extens) Rally amb autocar durant dos dies a traves de les muntanyes, una experiencia similar a d un atac epileptic de 15 hores seguides en el qual descubreixes la necessitat dels cinturons als seients de l autocar (o en el seu defecte un sostre encoixinat) quan el teu crani ajuda a donar una nova forma al sostre del bus, toca doncs una mica de Relax. I Relax es doncs el bus que em portara fins a Delhi en un parell de dies (realment es Delux, pero tal com es la pronunciacio local m'agrada mes Relax), una opcio raonable (i desconeguda) per un preu misteriosament baix.

Doncs be, just arribar a Manali i rebre l assalt dels casadors de clients (que be que es vivia a Ladakh) no hi ha res millor que fotre el camp a Vashisht, petit i bonic poblet situat a pocs kilometres, mes tranquil que Manali, pero amb prous turistes com perque (just arribat al poble amb l equipatge al damunt) t ofereixin Haixix quatre vegades abans de la primera oferta d allotjament.

No es pot ser el primer en tot

A aquestes hores estare disfrutat del meu segon dia de viatge a traves de la Manali-Leh Highway, dos dies (400 km) atravessant l Himalaya en un autocar Super-Deluxe, que significa que els seients no son un tros de fusta amb una mica de tela al damunt. Per alguna extranya rao el meu cul s ha tornat alergic als autobusos normals en les rutes de mes de 8 hores diaries.

El govern de la India s'anima a publicitar sobre el gran atractiu turistic d aquesta ruta, reseguint les valls i els alts passos de muntanya de l Himalaya, entre ells el segon pas mes elevat del mon que es pot fer amb vehicle a motor. En resum, una via espectacular, vorejant els precipicis en estretes pistes i tal. Pero com no podia ser d altra manera, pel que es veu hi ha una altra ruta encara mes xunga, amb passos mes elevats i carreteres mes estretes. I com no es just uns pocs centenars d km al nord, la Karakorum Highway del Pakistan, l'etern rival...

Tensar la corda

Al nord de la India i al Caixmir sembla que no hi fan falta mes piromans.

Musharraf resigns as President

El Gobierno indio teme una escalada de violencia en Cachemira
Nueva Delhi asegura que la marcha del general beneficiará a los radicales.

En los dos últimos meses se ha vivido en Cachemira la mayor escalada de violencia en los últimos años. Han muerto 21 manifestantes a manos de la policía.

Pero al nacionalisme hindu li importa poc:

SAYSS to intensify stir after Aug 20KT NEWS SERVICE JAMMU, Aug 18:
Alleging that the Centre was adopting a "biased attitude" on Jammu and Kashmir
by following "appeasement policy" towards Kashmir Valley, Shri Amarnath Yatra
Sangharsh Samiti (SAYSS) today maintained that ongoing agitation would be
further "intensified with full force" if the demand of
restoring land to Shrine Board was not conceded by August 20.

Dies de gloria

Despres de deixar-me convencer per compartir el vitge de tornada per el Khardung La (5600 metres) amb un grapat de turistes en un flamant Toyota Innova, un vehicle estratofric comparat amb els Tata locals, capas de realitzar els 120 km de Deskit a Leh en un temps record proper a les 4 hores.

Pero aquestes experiencies quasi futuristes no eliminien el bonic record d estades a llocs com Wachan,un poble amb 2 cases i 4 habitants, Deskit, oficalment escollit (per mi) el lloc on millor es menja de la India, o Hundar, amb la seva variada fauna no local.


Dies plens de coses interessants com Yaks, camells importats, turistes tambe importats en ramat i per descomptat el gran triomf de la setmana: Aconseguir, per fi, la complicitat local i poder disfrutar durant un parell de dies de Xang, una cervesa casolana a base de blat o arros, que pel que es veu nomes es disfruta en la intimitat.

Yaks

A 3800 metres no hi ha Yaks.
Pel que es veu fa massa calor per aquests animals, aixi que han de pujar a mes altitud.
Es poden veure unes vaques grans i peludes, pero quan els fas alegrement una foto els locals et diuen que no, aixo no es un yak. Es una vaca, amb algun Yak com a parent llunya.

Aixi que no queda mes remei que demanar el corresponent permis per arribar a la vall del Nubra, el punt mes al Nord de la India accessible per als foranis. Pel cami atravessarem la carretera mes alta del mon (per els Indis, no segons els Pakistanesos) i un cop al riu Shyok tocara pujar una mica. Ja que no no he pujat a un elefant, pujar un Yak tambe val no?

El problema sera que sortint a primera hora del mati del 14 (teoricament avui) no sabre el total de la golejada que el Barsa haura clavat als polonesos, i em quedare amb la intriga durant un grapat de dies. Una llastima.

Enyoransa (1)

Si, durant un mes fora de casa hi han un munt de coses que dificulten el dia a dia i accentuen la perdua de coses que ara semblen insubstituibles.

I no nomes em refereixo a l'aburrida cuina Hindu (que per sort fa dies ha quedat enrere) sino a coses com:


-Pa de veritat, amb tomaquet de veritat i oli d oliva de veritat.

-El capitol setmanal de The Wire

-Un esmorzar autentic. Pa amb tomaquet i embotit.

-No haver tingut temps de llegir llibres com Shantarm, o Shalimar el pallasso.

-No haver tingut prou temps per acabar de descarregar El salon de musica.

-No ser a Sabadell per l'estrena de la ( genial) Batman: The Dark Knight.

Mes religions

Despres d’haver passat per temples budistes, hindus, musulmans i sikhs, nomes em faltava acceptar la invitacio d’un parell d’israelis(?) de sopar amb ells durant la cerminonia dels divendres previa al Shabbat.

Independentment de si son creients o no els jueus fan comunitat arreu del mon, aixi poc mes de 200 dels (molts) que estan de vacances a Leh es van trobar per sopar menjar pur, resar una mica i cantar cansons (que pel que es veu estaven resant, pero a mi em semblava la balalaika).

De tots els que eren alla almenys la meitat no participaven en la part religosa, pero estan acostumats a fer comunitat encara que no siguin creients. Finalment, despres d’aguanatar una bona estona de cansons, benediccions al pa i al vi i un discurs (interminable amb l’estomac buit) d’un home amb barba i tirabuixons (que si no ho vaig entrendre malament no era rabi) vem poder comensar a endrapar un apat kosher, que, en general, no estava malament.

Ladakh on strike

Botigues tancades, la policia desplegada arreu, cartells de protesta, persianes semi baixades. El paisatge es familiar aixi que trobar-me la ciutat en vaga al segon dia d'arribar a Leh no ha estat pas una sorpresa.

Durant els dos dies de viatge per arribar a Leh (per fer 430 km) el verd intens del Caixmir es transforma cap a un Himalaya sec i polsegos, on la vegetacio es escassa i s’acumula a pocs metres dels rius.

Pero es tot un miratge. La idea d’un desert poblat de muntanyes, sobri i abundant en tranquilitat es desfa a mesura que t’acostes a Leh i comences a trobar-te autocars aparcats a cada un dels moltissims gompes budistes tipics de la regio, pero al entrar a un Leh completament ple de turistes et preguntes que queda del que fins fa poc era un lloc completament inaccessible.

Aprofitant la confluencia de tots aquests turistes i la obertura dels jocs Olimpics de Beijing (08/08/08), l’extensa comunitat tibetana a l’exili ens ha obsequiat amb una bonica i numerosa manifestacio en favor de l’alliberament del tibet seguida d’una vaga, aixi que mitja ciutat ha quedat parada (la part tibetana). Pero aquesta es la meva quarta ciutat en vaga i per mi aixo no es res. Segurament per aquest motiu el dia seguent (avui) tota la ciutat ha entrat en vaga, aquest cop en suport de les minories budista i musulmana de Jammu, que les estant passant canutes durant aquests dies i tambe en suport al Caixmir, en perill de desabastiment despres de que l’excercit no aconseguis mantenir obertes les carreteres, tallades des de fa dies pels manifestants hindus de Jammu.

http://www.kashmirtimes.com/

Adeu problemes

Land protests continue in Kashmir

Kashmir strike
One killed, 20 injured

Jammu flares up: 2 die in police firing

Srinagar on Strike

A Aru les noticies arriben amb comptagotes, aixi que deixar la tranquilitat de les muntanyes i trobar-se enmig d'una vaga general (encara) es una autentica putada. Trobar un ciber amb la persiana semi-oberta es una odissea, pero almenys els piquets es tornen amables davant dels turistes. "Go, no problem" diuen mentre continuen trencant els vidres dels taxis.

Les carreteres que conecten el Caixmir amb la India estan talladaes a Jammu, on la majoria hindu pressiona aixi al govern local, dificultant l acces i l abastiment del Caixmir. Com a consequencia tota la zona musulmana esta en vaga i es fa dificil moure's per aqui. L omnipresent excercit no interve (excepte tocant els collons als checkpoints), pero la policia es suficient per reprimir als manifestants: ahir un noi va morir tirotejat per les forces de l ordre durant una protesta.

Queda l esperansa que dema a primera hora surti un bus cap a Ladakh, a veure si es pot robar una mica de pau i tranquilitat als monestirs budistes enmig de l Himalaya.

I per la tranquilitat del dependent del ciber (curiosament es Sij) deixo el post. Ara podra baixar la persiana del tot i no haura de temer pels piquets.