Srinagar

Despres de superar amb exit la persecucio dels conflictes locals finalment he arribat a Sringar.
Una vaga general al Punjab, disturbis i 3 dies de vaga convocats a Jammu, pero entre la alternativa de passejar sota el sol per carrers buits o estar hores i hores assentat en un bus/furgoneta l eleccio no ha estat dificil.

I realment s agraeix deixar l eterna planicie que es la India i comencar a respirar una mica d aire fresc. Una especie de Suissa plena de monos, que simplement es dediquen a seure al costat de la carretera a esperar que algu els llensi menjar, seguint els cotxes amb la mirada tal com espectadors d un partit de tenis.

A mesura que es puja cap al nord els monos es van alternant amb soldats, fins que finalment nomes et trobes amb militars, als que suposo ningu s atreveix a tirar menjar, pero es veu que de tant en tant els cau una granada.

Aixi que 11 hores, uns paisatges magnifics, milers de monos i 293 km despres de Jammu ja soc a Srinagar, bonica ciutat ubicada al voltant d un llac inmens, rodejada de muntanyes. Un escenari ideal per a fer meravellosos trekkings. Pero com que fer un trekking per la zona no es excessivament economic (be, poder si, pero no per mi ara mateix) em plantejo visitar la cova d Amarnath, famosa arreu perque hi ha una columna de gel, la qual (despres d uns dies aqui ja no es fa extrany) es ni mes ni menys que el penis de Shiva.

Per arribar-hi pero s ha de fer un bonic recorregut de 36 km per muntanyes, travessant un coll de 4300 metres fins arribar a la cova. Segurament una excursio magnifica, pero resulta que durant aquests mesos es compartida per desenes de milers de pelegrins d arreu de la india fervorosos per veure uns genitals divins.

Si tot va be dema passat deixare Srinagar i intentare arribar-mi, pero haure de suportar el thali que donen als pelegrins per esmorzar, dinar i sopar. Una autentica tortura.