Benvingudes

Quina alegria que m-he endut al veure la fantastica rebuda que m-ha donat el poble marroqui. Tot el trajecte des de l-aeroport fins l centre de Fez plagat de banderes i curiosos, els balcons ornamentats amb les estrelles verdes en un fons vermell, els vells vestits amb la roba tradicional i tocant alegres mellodies, policies i militars cada 50 metres assegurant-me un trajecte placid, els comercos i la ciutat plens de banderes.
Pero la decepcio ha estat majuscula quan he descovert que l-illustre visitant no era jo, sino Mohammed IV, cap destat i gobernant daquestes terres.
Passat el primer moment de tristesa, mhe afanyat a trobar hotel per deixar les coses i agafar la camera, pero malauradament mentre jo omplia les fitxes (policials) de lhotel, el rei ha passat cagant llets. Aixi mhe hagut de conformar amb la descolorida fotografia del rei (amb una americana de quadres, com un taulell d-escacs) que dona la benvinguda a l-aeroport.

Pero la sort m-ha somrigut, i el monarca ha decidit fer una segona passada, pel que he pogut grabar com passava una limousina a tota merda, mentres als pobres vells que portaven estona deshidratant-se al sol i practicant canconetes s-han quedat amb un pam de nas (talment com lanunci del gueropa, pero a linversa).

I res mes. He menjat de valent, ja he localitzat dues botigues on venen cervesa (Sant Miguel pero), he continuat somrient davant del guies plasta i mha sorpres que la gent d-aqui preferixi amb passio l-Inter de Mila abans que el Liverpool.

Si, es el teclat, que no se com funciona per poder escriure decentment...
PD: Una llastima, pero no mha estat possible passar el video de la camera al pc.