Censures

Una dona havia quedat atrapada enmig d'una riuada. Una tromba d'aigua s' havia creuat amb el seu cotxe i l'havia arrossegat enmig d'un riu, on ara ella es mantenia agafada a un lateral, esperant entre aigues marrons que arribés ajuda. Uns bombers li allargaven un pal amb una corda lligada al final, però no hi arrivaben des de la rivera. Només hi havia una possiblitat, ella s'havia de deixar portar pel corrent fins uns metres més avall on estaria a l'abast, i es podria aferrara la corda. Només hi havia una oportunitat.

La dona es deixa anar, el corrent és fort i ràpidament arriba al punt on l'espera la corda lligada al pal subjectat per dos bombers. Passa tan ràpid que no aconsegueix ni encarar-se correctament, de manera que el riu se l'endú. La dona crida alguna cosa; no s'entén, ja que la seva veu es confón amb el soroll de l'aigua baixant a tota potència. Els bombers s'exclamen, en anglès, començen a dir alguna cosa que no s'entén perquè un soroll agut tapa les seves paraules. Al final la dona és salvada uns metres més avall, per sota de l'abast de la càmera.

En alguna sala d'edició algú va pensar que aquestes imatges tenien el suficient valor per ser vistes a les llars americanes (i per deferència) de la resta del món. Però si una tràgica escena real on una persona pot perdre la vida és apte, perquè no ho són els renecs dels bombers? Quin és el criteri que permet oferir un tipus de morbositat i no un altre? Perquè acaba bé? El mateix programa presentava altres imatges on els protagonistes morien, en accidents de cotxe i altres.
Què van dir els bombers que no es podia sentir? xxxx! Era pitjor el que deien que les imatges que l'acompanyaven? Quan veus les imatges ja no et preguntes si la dona es salva o no, sinó perquè estàn censurant una part de la història.

La censura és per definició estúpida. Als violadors/maltractadors els importa una merda l'anunci de Dolce Gabbanna.

Un anunci que es va acabar retirant, un que quasi i una cosa rara.