La sorpresa més agradable ha estat l'escopeta antizombis: mai se sap quant els morts cobraran vida, cada dia en veiem alguns per les noticies... A més sempre podem fer-nos els despistats i dir que hem confós l'encarregat amb un zombie un cop li hagim volat els collons.
L'altre és un antic instrument que vai descobrir treballant a una ferreteria: Sant Eloi, patró del metall. No ho puc assegurar, però diria que funciona bastant bé: no sóc precisament massa delicat i en dos setmanes envoltat de serres, taladradores, pulidores, bombones d'oxigen, de gas i la resta d'estris que no pots permetre que arribin a les mans del Equipo A ni el McGuiver (si ets el dolent, evidentment), no em vai tallar cap dit ni fer cap forat a la mà! Només alguna petita cremadeta amb alguna soldadura, però Sant Eloi no està per aquestes minucies...
3 comments:
Coneixent els teus antecedents laborals crec en st Eloi ha fet una feina impecable, si tenim en compte que amb el teu taranà aconsegueix que partit radera partit sembla que tornis d'alguna de les guerres Pùnikes. Per tan no vull ni imaginar-te amb les multiples amputacions que tindries. Tres visques, perdò salmòdies, per St Eloi!
M'agrada el mix que fas entre les tres guerres que van tenir Romans i Cartaginesos i el moviment punk. De fet sempre hem vist com els decurions romans ja portaven una espècie de cresta.
Una idea molt original la de l'escopeta i, possiblement, amb grans aplicacions practiques!
Post a Comment