Esqueles

Diumenge al diari El País hi havia una esquela per una jove a la que havia matat un conductor begut. La noia tenia 20 anys i els pares deurien estar destrossats. El que cridava l'atenció però, era la dedicatoria, que firmaven els seus desconsolats pares:

"El alcohol que otro bebió, a ella le mató"

Podriem dir que és elogiable el sentit del deure cívic (o potser només era un sentiment d'odi, ves a saber...) d'emetre un missatge alliçonador i impactant, però a mi em preocupa més la rima estúpida digna de parbulari. Qui és capaç de prendre's seriosament aquest missatge? No seria més sobri (i respectuós amb la filla desapareguda) una frase que digués el mateix evitant el patetisme?

Segurament els pares, més profunds del que sembla a simple vista, no adverteixen només del perill de barrejar conducció i alcohol, sinó també donen una clara lliçó del perill de barrejar la beguda i la redacció d'esqueles, intentant evitar en el futur morts a la carretera i parides als diaris.

Continuant amb la dinàmica esquelística de la rima, preguntem-nos com serien les esqueles de personatges com Carrero Blanco, Mohammed Atta, Lady Di, o el mateix Jesucrist?