Ell ja ho sap

SI ahir parlavem de profetes del passat, avui toca esmentar els profetes del nostre temps:

José María Aznar, a XL Semanal: «Yo sé cómo salir de la crisis»

Ell ja ho sabia

Vaga

Aquest blog es declara en vaga de posts per discrepàncias amb l'autor.

La vaga serà indefinida fins que no es reinicii la taula de diàleg entre el comitè d'empresa, la SGAE i l'autor.

Apartaments per vacances?

“perhaps the best preserved and most wholly admirable castle in the world”
T.E. Lawrence (Sí, ell).


PD: Fins fan oli d'oliva ecològic!

Taques verdes

Professions de risc

Electricista al Paquistan.

Segons la notícia a El País:

Al parecer, la joven fue flagelada tras acusarla de mantener relaciones ilícitas. Sin embargo, parientes de la muchacha han dicho a los medios paquistaníes que el incidente ocurrió hace un mes cuando un electricista entró en la casa para hacer unas reparaciones. Sacaron a los dos de la casa, primero le golpearon a él, luego a la chica y después los forzaron a casarse. A él se le prohibió divorciarse de su primera mujer.

Trampejant amb la feina

Tantes promeses pendents

Crec que era en la recepció de Zapatero als victoriosos jugadors de la selecció espanyola campiona d'europa en la que, aprofitant l'ocasió, el president del govern els va prometre un ministeri d'esports.
Recordo aquest moment com el que em va confirmar la idea que el president és aquell personatge que no pot passsar un aconeteixement sense tenir-ne part de protagonisme. Pot fer el ridícul, perjudicar-se el futur o donar la nota, però passi el que passi ell sempre deixarà la seva emprenta, el comentari tonto...

La necessitat de vetllar per els interesos d'esportistes millonaris hauria de ser una prioritat per qualsevol govern. S'ha acabat això de sotmetre l'esport a disciplines menors com cultura o educació, sobretot ara, en plena crisi, hem de pensar que despesa social és també aconseguir algun que altre record mundial o medalla de tir amb arc, i no només mantenir als pobres aturats.



Però ara que ja s'ha fet la remodelació de govern (què faran al Polònia sense Magdalena Alvarez i Pedro Solbes?) Zapatero continua cumplint les seves promeses amb la mateixa perseverància de sempre. "Apoiaré....

Recursos telefònics

Són una plaga. No hi ha un moment de tranquilitat a casa que no es vegi afectat per alguna trucada tocapebrots: Telefonia mòbil, internet, el gas, una agència d'assegurances, etc...


Que si un membre de la familia ha estat agraciats en un sorteig (al que evidenment ningú s'ha presentat) que ens permet disfrutar de tarifes excepcionals, o qualsevol altre excusa..

La paciència s'esgota i el nivell de borderies augmenta. Passem d'un "ho sento però no m'interessa" abans de penjar cap a la tàctica Dalmases del regateig "Ui, si no és el més car no m'interessa" però celebrem ara l'ampliació del nostre arsenal amb dues noves respostes:

Adquisició 1: Versó Microsiervos (recordant Sergi Mas)

-"Perdona un moment, però és tinc una cosa al foc.." i deixar el telefon despenjat a veure fins quan aguanten.


Adquisició 2: Resposta Sergi Pàmies, repetint tot el que et diuen

- Hola, és vostè XX?

-Hola, és vostè XX?

A veure quan tarden a cansar-se..



I jo que no hauria dit mai que arribaria a tenir ganes de rebre una tocada tocapebrots...

Arkhangelsk

Una ciutat amb un nom prou curiós: Arcàngel.

Protagonista d'històries curioses i poc conegudes.

I a sobre es troba als confins del món, 2 graus per sota del cercle polar àrtic:

Tots els elements necessaris per una ciutat amb carisma...

Les normes a seguir

Unforgiven

I 36 anys després el clàssic modern, l'últim western crepuscular: Sin Perdón.




Una història inolvidable. Sense paraules.

The Searchers

Llegeixo sobre 50 pelis a veure abans de morir, suposo que llista de conveniència amb els de drets d'emissió disponibles i el target del canal digital, però amb alguena que altra garantía:







Una de les poques coses que vaig aprendre fent el treball de recerca és que segons Martin Scorsese "Centaures del desert" és al seu parar la millor peli de la història del cien americà.

Clàssic del cine, igual que el clàssic comentari:

Entre dos portes, una que s'obre al principi i una altra que es tanca al final, transcorre "Centaures del desert".

Espiant (2)

Però l'espia no captura ni pot recuperar els moments, com quan en Tobies estava passejant per la plaça, ensumant pixades i resseguint les parets fins la cantonada de la plaça on va arrencar a correr creient-se l'Ussain Bolt. Quina feinada a caçar-lo.. i tot i trobar-lo a faltar poc hi pot fer Google..



I finalment, (vist al DS) l'espia espiat:

Espiant (1)

Ara que els llargs tentacles del google ja han arribat a la ciutat, qui podrà anar a fer el cafè tranquil?




Però globalitzar el barri és un luxe per aquells que tenen de què presumir..

Es podría fer un concurs de façanes a través del google...

Mort a la carretera

Sempre m'havia rondat el dubte de si Gaudí era una mica pardillo o va morir víctima d'una conspiració i una empenta oportuna. Però que morís atropellat per un tramvia semblava una mort massa estúpida..

Fins que he vist aquí el fantàstic vídeo grabat des d'un tramvía a Barcelona al 1908, on només cal observar com la gent es queda parada o creua a l'últim moment:




PD: Una altra cosa que he trobat a faltar és el barret. No hi ha res més cool que saludar la càmera amb el barret, (min 5:48 el tio del carro saludant ja s'acosta una mica a una escena grabada per John Ford), quina llàstima que s'hagi perdut aquesta bonica costum...

Dinar a un dhaba, Srinagar

Educar les noves generacions

Serà aquest el camí per evitar més escàndols?




Llegit aquí.


PD: Aprofitant l'avinentesa, no puc evitar penjar el genial vídeo sobre el procés de desintoxicació del monstre de les galetes, versió Family Guy:

Llevar-se a Aru...

.. i mirar per la finestra

Traient la pols

Bertrand, Cournot, Stackelberg, Hotelling, Nash, Walras, Edgeworth...

Quan vaig acabar la carrera no creia que em retrobaria al cap de tant poc amb aquests i altres vells coneguts..
I en cap de setmana.
Quina mandra!